El cementiri sense làpides i altres històries negres

Recull d’onze contes amb el segell inconfusible d’un autor sobradament conegut. Són històries deslligades entre si i de temàtica fantàstica: malgrat el títol, no totes són de terror —per cert, el títol original és M Is for Magic, en clar homenatge a Bradbury (R Is for Rocket). És difícil destacar-ne una per damunt de les altres però l’última és deliciosa, sensible elogi de la fantasia. En tot cas, la majoria de ficcions llisquen, i sense efectismes, des d’un territori recognoscible cap a l’altre costat, cap al món imaginari i ignot on tot és possible. La capacitat per introduir els personatges en convincents espais màgics, per connectar modernitat i tradició, i per bastir estructures coherents sota una aparent senzillesa fan que Gaiman il·lumini amb una llum assossegada l’actual panorama d’aquest gènere. L’autor fa gala d’un estil poc pretensiós i elegant, que troba el to adequat per al ritme pausat amb què arrenquen les històries. I pausat en cap cas vol dir avorrit; és una qüestió de tempo, de fer avançar el text sense precipitacions, submergint de mica en mica el lector en les inquietants atmosferes. Tractant-se de contes, aquest equilibri esdevé una obra d’orfebreria, de filigrana.