El cim dels espadats

Com altres anys, en Llat estiueja a Vilareny, un poblet dels Pirineus, on viu la seva àvia. Quan un dia s’entrena amb l’Agustí per participar en la diada del Rai, descobreixen una presència estranya al Cim dels Espadats i un camí que els permet d’arribar a dalt del tot de la muntanya. A partir d’aleshores indaguen per tal d’esbrinar qui és aquest ésser, per què hi viu tot sol i aïllat, i quin misteri amaga; les respostes els porten a la guerra civil i a la guerra carlina. La novel·la combina dosis d’història recent, amb descripcions de paisatges, costums i una explicació detallada dels rais. El problema és precisament aquest, que se’n distingeixen nítidament les parts, es noten les costures, les intencions; el conjunt trontolla perquè hi ha elements estructurals que grinyolen —els personatges són monolítics, sense a penes matisos, i els diàlegs, artificials— o que no encaixen: la presència de la Marta, la germana de l’Agustí, no pareix tenir més sentit que posar una xica en la novel·la, ja que no aporta realment res ni al desenvolupament ni al desenllaç de la història.