El Club dels Estranys

L’Hug quequeja i en Bernat és dislèctic (no dislèxic, DIEC dixit), i per això han de patir burles i maltractaments a classe per part del bèstia d’en Vicenç. Cansats de la situació, decideixen fundar el Club dels Estranys, amb uns criteris cada cop més inclusius: s’hi accepten prims, grassos, miops, pigats… El resultat és imprevisible!

Una història de superació que qüestiona la noció de diferència. Qui és diferent, estrany, doncs? Tothom, al cap i a la fi.

Un llibre que pot servir per encetar un debat a l’aula i on apareix el mateix autor, orgullós, segons proclama en l’autodedicatòria, de formar part del club.

Les il·lustracions, senzilles, sense floritures i d’allò més expressives, encaixen a la perfecció dins la trama.

Només dues qüestions, tal vegada menors. D’una banda, el professorat d’avui en dia no sols ja no fa recitar la lliçó (i menys amb els vents de canvi que bufen!), sinó que mai li passaria pel cap fer-ho fer a un quec. Per l’altra, algun petit detall lingüístic (un joc de paraules amb un conegut refresc) ens fa pensar que es tracta d’una traducció. En cas que fos així, no consta enlloc el nom del traductor/a.