El concertista d’ocells.

Al principi, un avi troba entre d’altres coses el moment per explicar una història a la seva néta, la d’El concertista d’ocells. Ràpidament, la càmera gira la vista cap al passat, cap a la invasió de Singapur per part dels japonesos durant la segona guerra mundial, per centrar-se en el periple d’en Lin Zin durant els anys de la guerra. La història d’aquest majordom es mouria entre el conte i la novel·la. No és prou curta per ser un conte, tot i que allò que s’hi narra, com en els contes, és ben bé l’essencial, recreant-se en els detalls tan sols el necessari. Ni és prou llarga per tenir el cos d’una novel·la. La història, com les que estan embolcallades amb la guerra, és tràgica però, això sí, amarada de màgia, de sensibilitat i d’un punt d’exotisme. El personatge principal està molt ben definit pels pensaments, els sentiments i l’actitud. I l’acció constant s’emporta el lector, obligant-lo de manera positiva a llegir la narració d’una tirada, com si es tractés realment d’un conte breu. Josep-Francesc Delgado ha sabut bastir i explicar-nos un conte de l’Orient més llunyà, amb els ingredients necessaris que utilitzaria un bon narrador d’allà, sense una unça de més ni de menys de cadascun d’ells.