El constructor de murs

Quan va veure aquelles flors, va ensumar aquell bosc i va sentir la remor del riu, ja no va tenir cap dubte. Havia trobat el lloc perfecte. Amb tot, el constructor de murs no estava disposat a compartir aquell indret amb ningú més, per això a mesura que apareixien els habitants d’aquell espai, ara un gos, ara un porc senglar, ara un gat, el constructor s’enfadava més i més i reaccionava de l’única manera que sabia: construint un altre mur, i un altre i un altre més encara. El constructor de murs és així una història deliciosa poblada per tot un seguit de càndides bestioletes i un protagonista tan rondinaire com entranyable finalment.

Amb l’excusa de parlar d’una manera subtil al voltant de la necessitat de respectar la natura i els éssers que en formen part i sobre la importància d’una bona convivència entre totes les espècies, Arianna Squilloni presenta un relat ben construït i amb essència de faula clàssica que s’explica principalment a través de les imatges de Decur, tot reservant el text per a moments molt concrets.

El sintetisme textual i la senzillesa gràfica, però, no limiten la proposta estètica, amb la presència d’efectes tipogràfics enginyosos –d’altra banda, un tret d’identitat habitual en els àlbums de l’editorial–, com tampoc l’expressivitat dels personatges ni l’audàcia a l’hora d’organitzar i distribuir la doble pàgina. Decur juga amb tots els elements de què disposa, la composició, la línia i el color, per iniciar una història que, tenint en compte les guardes, es caracteritza per la barreja entre escenes més netes i alhora properes al llenguatge del còmic amb d’altres més profusament il·lustrades i acolorides.

Un àlbum original que anima a qui llegeix a endinsar-s’hi i a participar en la història i amb el qual A Buen Paso celebra quinze anys d’edicions valentes, arriscades i diferents.