El conte de la cartera

La Mercè voldria ser pintora, però mentre aquest somni no es fa realitat té una ocupació amb la qual se sent feliç: fa de cartera repartint els paquets que duu en un carretó enganxat a la seva bicicleta. Els destinataris són éssers fantàstics i personatges de contes populars, com ara la Caputxeta, el drac, el bruixot, la Blancaneus o la princesa del pèsol, però, des de fa un temps, tots estan disgustats amb el contingut dels seus respectius paquets. Un dia de pluja, malgrat els esforços de la petita cartera per protegir el carretó de l’aiguat, els paquets es mullen, les adreces es desdibuixen i ningú rep el que li estava destinat. Quan la Mercè mira de reparar el tort s’enduu la sorpresa que, excepte el bruixot, tots estan més que satisfets amb els paquets que han rebut per error.

L’atractiu de la proposta de Manso resideix en l’habilitat amb què genera i manté l’interès del lector a través d’una protagonista que es relaciona amb personatges que l’infant reconeix –o, si més no, hauria de reconèixer–. L’equívoc en el lliurament de paquets serveix de subtil amplificador dels relats tradicionals, ja que permet que l’autora vagi exposant els atributs característics de cada personatge, com l’espasa de Sant Jordi, la vareta màgica de la fada, el llibre d’encanteris del bruixot, etc. Aquest recurs ajuda l’infant a establir un diàleg entre la rondalla tradicional i la història que recull el llibre que té entre les mans.

El text queda complementat per unes imatges que reforcen la comprensió de les diferents capes de significat, amb una disposició dels elements plàstics sobre el full equilibrada i de fàcil lectura visual. Les il·lustracions a sang conviden a girar pàgina i, amb alguna excepció, la mirada es desplaça des dels detalls espacials a la pàgina esquerra fins a aturar-se i entretenir-se en l’escena principal, a la dreta.

Es tracta de l’adaptació lingüística al valencià d’un títol publicat en català per Animallibres i és un petit però engrescador viatge que opera la màgia de voler revisitar la tradició.