El cor de Jade

Aquesta vegada l’autor més prolífic de casa nostra ha posat l’ull a la Xina dels emperadors i ha confegit una novel·la d’aventures entrellaçant de forma àgil dues trames: cinc regnes d’un territori fictici que s’enfronten en una guerra de poders, i una segona trama de caire «ecològic», de defensa d’una terra que va morint lentament per culpa de la cobdícia dels homes. El resultat és un llibre amb el millor i el pitjor del seu ofici. Potser sí que els tres germans protagonistes de la novel·la i de la profecia pequen de certa innocència, i en general la història respira aquell to de demagògia que tants cops se li ha retret a l’autor. Potser sí que sobren algunes pàgines de la meitat del llibre. Però en el seu conjunt crec que l’obra funcionarà molt bé per a bons lectors que busquin aventures de tall clàssic. Uns capítols molt curts, que intercalen l’acció de diferents personatges i salten a diferents moments de la trama, li donen molt ritme a l’acció i en fan augmentar la intriga. A més a més, tot i que el final és previsible, fa un joc amb una llegenda que, per mi, és molt rodó.