El cotxe groc.

Amb text duplicat amb majúscules i lletra lligada, El cotxe groc ens proposa una història senzilla i entra-nyable. Un vell cotxe va a parar a uns nous propietaris i, en el seu desig de complaure’ls, es va humanitzant de mica en mica. Li van sortint ulls, orelles i boca, i finalment, unes cames per poder-los portar quan estan malament de diners per comprar gasolina.
Criden l’atenció les il·lustracions: sembla com si el fet que el protagonista sigui un cotxe vell hagi impregnat d’un aire deliberadament retro (o vintage, en diríem avui) les propostes del dibuixant. Uns colors freds que combinen amb unes línies sovint grises o negres rememoren alguns anuncis d’èpoques pretèrites. És curiós, també, que el cotxe apareix sempre des del mateix angle i grandària, excepte en l’última il·lustració.
Una proposta, si més no, curiosa.