El crit del comte Arnau.

Som al 1445 i en Roger és un xicot que ajuda el seu pare en les feines agrícoles. Una nit, el comte Arnau s’apareix al Roger i li demana ajuda per tal de poder descansar en pau, ja que només és un espectre. En Roger comença un viatge iniciàtic en el temps i en l’espai, que li permetrà reflexionar sobre la vida i la mort, la veritat i la mentida, la justícia i la lleialtat.
L’autor, que havia demostrat amb El viatge de l’Omoh, la seva anterior novel·la, tenir dots narratives amb un relat àgil i amè, ens ofereix ara una narra-ció molt elaborada. L’argument, però, queda embolicat amb un excés de descripcions de les facècies del comte Arnau i de textos en vers de Josep M. de Sagarra, Joan Maragall, Jacint Verdaguer o de textos anònims i populars. Una narració interessant però feixuga de llegir.
També alguns capítols tenen cites introductòries (Stöcker: Dràcula; Bataille: el veritable Barbablava; Goethe: Faust) que tenen poc a veure amb l’argument i que poden confondre els lectors; d’altres, en canvi, sí que hi fan referència (Joan Maragall, Joan Brossa).