El dia 547

«Tanit i Omar han començat les seues pràctiques en una cadena de televisió. Allà coneixen Renat Taner, un jove que té una particularitat biològica extraordinària i que és assetjat pels periodistes i per uns científics amb intencions ocultes. Aquest peculiar jove embarcarà Tanit i Omar en una experiència vital inoblidable, durant la qual descobriran un secret que afecta la Humanitat sencera…» llegim a la contraportada.
L’obra especula amb la descoberta d’un altre planeta, Gea, rèplica de la Terra, i amb els interessos i prevencions que aquest descobriment genera. Tanit i Omar seran espectadors privilegiats dels afanys de Renat Taner per viatjar a Gea i en sabran les raons més enllà de les especulacions i dels interessos econòmics, polítics i militars.
La inversemblança plana per la novel·la, però per fortuna no seran dos joves sense experiència els qui sabran com tirar endavant la missió. Tanit i Omar seran espectadors amb idees i acudits propis de l’edat i la capacitat de què disposen, però no són herois de pa sucat amb oli. Tot plegat escrit amb un llenguatge que fa de bon llegir, que dóna versemblança a fets impossibles i que es mou entre un llenguatge estàndard de qualitat i un d’específic quan es parla de ciència ficció, amb naturalitat.