El dia del voltor

La ciència-ficció catalana no acaba de sortir del pou. Aquest gènere, eclipsat pel fantasy, viu en hores baixes i El dia del voltor no permet entrellucar la fi del túnel. Maria Àngels Juanmiquel, autora del premiat Vet aquí un pèl (Pub. Abadia de Mont-serrat, 2008), presenta el relat d’una catàstrofe: en una ciutat desenvolupada es produeix l’estrany atac d’un enemic sense nom que l’arrasa per complet. En Dani, la Irene i en Jordi veuran les seves infanteses estroncades, perdran el pare sense preocupar-se’n ni poc ni molt, i maldaran per sobreviure amb l’ajut de la mare que, en un moment donat, desapareix en una zona erma. Una vida que a partir d’aleshores es desenvolupa en el clavegueram. Una història, però, que deixa massa fronts oberts i il·lògicament incomplets. A tall d’exemple: qui i per què ataca la ciutat? On és l’ajut després de la catàstrofe? Els enemics no aprofiten ni les molles d’aquella terra? I el pare, què li passa i com és que no torna? Com és que ningú no decideix marxar d’aquell infern? I així, preguntes una darrera l’altra fins arribar a un final fallit i que deixa el regust d’una novel·la tot just embastada.