El dia que Wendy va conèixer el monstre

Nou repte per a la jove mosso d’esquadra protagonista d’altres novel·les anteriors. La Wendy Aguilar s’enfronta ara a un cas aparentment diàfan, gairebé resolt. Hi ha hagut un homicidi, pel qual s’autoinculpa un jove membre d’un clan de narcotraficants, els Perros. Tothom (família, policia, opinió pública) assumeix l’explicació oficial, evident i fàcil alhora. Però la Wendy té un dubte més que raonable: des de quan un presumpte assassí demana por favor que el detinguin? Malgrat les advertències en el sentit que tot està dat i beneït, la protagonista arribarà novament a posar-se en perill, i de retruc, també la seva flamant condició de mare d’acollida. Un relat versemblant, ben documentat, trepidant, afegiríem (si no fos per la por de caure en el tòpic), on els personatges admeten tots els matisos possibles del gris, i on es fa palès, un cop més, el mestratge de Martín a l’hora de concebre les trames, fer interactuar els personatges i, encara més, que el resultat convidi a una lectura àvida.