El Diable en el joc de rol.

Un llibre d’Andreu Martín avalat per un premi predisposa a la lectura. Confies en el seu ofici, esperes dosis d’intriga, acció i un final rodó. Si a més té com a marc els jocs de rol, esperes una història paral·lela.
Aquesta és una història previsible, poc consistent, que en lloc d’entrellaçar-se amb una història de rol, només la utilitza per justificar les trifulgues d’una colla de nois d’institut. Els personatges són plans i no aporten res de nou als llibres «d’institut». Una certa dosi d’amors, unes baralles, un punt de marginalitat i una mica de sexe light. Això sí, els nois són tan espavilats que entren en hotels per trobar missatges a dins d’una habitació, només vestint-se de repartidors de pizza.
Al final, els bons triomfen i els dolents són desemmascarats. Tot es resol menys els veritables problemes: joves que fan el que els dóna la gana, que passen moltes hores sols i adults poc responsables.
Premi Alandar 2003.