El diplodocus petitet

Un diplodocus acaba de trencar l’ou però no veu ningú al seu voltant. Es troba sol, el terra tremola, i s’acosta un tiranosaure Rex amb intenció de cruspir-se’l. Abans que ens envaeixi la por i ens faci patir més del compte, arriben els pares per salvar el seu fill i fer fora el dolent. I aquí s’acaba tot… o potser seria l’inici d’una gran història, però malauradament en aquest conte no hi és. Hi ha moments que inventem per als infants petites històries per omplir un breu espai de temps: a la sala d’espera del metge, en un trajecte d’autobús, en el moment d’anar al llit… A vegades no són unes històries meravelloses, però fan el seu fet. El diplodocus petitet podria ser una història d’aquestes, però no per això cal convertir en llibre les històries que no tenen una clara voluntat literària. Els textos infantils han de tenir una intenció literària, i no s’hi val fer un mal ús de «la senzillesa i la simplicitat» quan ens dirigim al públic infantil.