El drac fa clac-clac

L’editorial Baula ha obert una nova col·lecció dins la franja de primers lectors, i amatent com sempre a les necessitats del mercat, ha buscat una temàtica que pugui ser atractiva als lectors novells que es llancen a llegir sols. Anomenada «Criatures», hi trobarem contes on els protagonistes, suposadament, fan por. De moment, el primer llibre està protagonitzat per un drac, aprofitant la campanya de Sant Jordi, i el segon, per un fantasma. Diem que suposadament fan por perquè el to de la col·lecció és humorístic i busca, més aviat, ridiculitzar aquestes criatures per definició monstruoses.

Els llibres s’editen en un format gran i quadrat, de manera que, malgrat ser una edició senzilla en rústica, permet als autors disposar d’una doble pàgina de mides considerables. Tot i això, parlem de llibres clàssics amb l’objectiu prioritari de millorar la mecànica lectora, i tot i estar il·lustrats a sang, s’ha tingut molta cura perquè el cos de lletra quedi aïllat i es llegeixi perfectament.

Els textos, escrits tots dos per Mar Pavón, tot i compartir l’humor, el to de mofa i un final amb sorpresa, al meu entendre tenen un nivell de comprensió diferent. El drac fa clac-clac juga amb l’estructura de la repetició, afegint una petita variació a una mateixa frase. Per contra, la història del Fantasma gòric és un pèl enrevessada i, malgrat l’aclaridora imatge final, l’argument costa una mica de seguir.

Pel que fa a la il·lustració, Francesc Rovira, amb el seu traç inconfusible, se centra sobretot en el personatge protagonista. Per tal de mantenir la intriga que demana el text, però, intueixo que no sempre li és fàcil il·lustrar amb claredat l’escena corresponent. En el cas del drac opta per il·lustrar-ne fragments des de molt a prop, amb imatges més reeixides que altres. I en el cas del fantasma, el dibuixa sempre d’esquena o amb un gest poc clar, com per exemple quan es mira dins el rierol.

En conjunt, doncs, una col·lecció una mica irregular, que veurem cap on ens porta en els propers números.