El drac Turfú a Vilabertran

La novel·la comença amb els ingredients d’una història d’aventures de vacances: un viatge des d’Hamburg fins a l’Empordà d’una família catalana formada per la mare, el pare, dues germanes i un germà; la trobada a l’avió amb una celebritat de la música de cambra; l’arribada al poble de Llançà, i un passeig posterior fins a Vilabertran, on el baríton de l’avió assaja per a la Schubertíada anual que té lloc a la vila. Arribats a aquest punt, el registre de la novel·la canvia i la història gira cap al fantàstic sense solució de continuïtat en el moment que sorgeix un misteri: els assajos s’interrompen cada vegada que a l’església del poble comença a sonar la música. Aleshores apareix una bruixa que ha fet un encanteri màgic i també el drac Turfú, que amb els seus poders ajudarà la família protagonista a restablir el bé.

Gairebé al final, en una nota al peu de pàgina, s’adverteix els lectors que la presència del drac Turfú té un antecedent en una altra novel·la de Josep Torrent: El drac Turfú a la Muntanya Gran (2015). És estrany que aquesta advertència no s’hagi fet abans. En el decurs de la lectura sembla que es dona per fet que el lector ja coneix els personatges, i no té per què ser així, ja que la novel·la anterior ni tan sols va ser publicada per la mateixa editorial. De fet, aquest és un dels grans problemes de la novel·la: avança amb un desenvolupament resumit de l’acció sense oferir al lector la informació necessària per fer un bon encandenament de la trama, i tot acaba encaixant mitjançant solucions màgiques no sempre coherents entre si.

Cal afegir que la il·lustració de portada pertany a Núria Tamarit i que el llibre no conté cap altra il·lustració.