El fantasma del Liceu

Quan el 1994 s’incendia el Liceu, el fantasma que hi vivia es refugia a casa de la Meritxell i en Marc. En un inici s’amaga dels humans, però després és ben acollit pels germans i, més tard, pels pares, uns apassionats de l’òpera. Situar l’anècdota en un entorn proper als lectors i actual és una bona estratègia per introduir sense estridències l’element meravellós en la quotidianitat. A més, l’afició dels adults a la música permet apropar l’òpera als xiquets. Però la història, fluida i rica en referències als clàssics del gènere, acaba abans que el conte: mentre el fantasma ha d’evitar ser vist, existeix un obstacle que ha de vèncer; tanmateix, un cop acceptat pels pares ja no li queda res a superar i, no obstant això, el text no acaba. D’altra banda, en ocasions la intenció educativa és massa explícita, com quan parla de l’ús de la televisió i d’internet. Amb tot, el llibre està bé: un fantasma sempre té quelcom de misteriós que ens atrau