El fill del passat.

Hem de felicitar-nos pel retorn a la literatura de Mercè Company (Barcelona, 1947) després del dilatat parèntesi que comença el 1992 sense obra publicada. I ha retornat amb una obra interessant, de dues parts molt diferenciades que, així mateix, tenen una factura qualitativament diferent. La història d’El fill del passat ens porta al segle XVII quan un jove de la costa catalana, l’hereu Moré, vol canviar el seu destí i deixar el mas per la música, els amics i l’amor de la Paula. Però el destí el porta a morir jove i a ser retrobat per l’Adalbert i la Duna tres-cents anys més tard. Una doble història, unida narrativament per cartes astrals que permeten superar les barreres de l’espai i el temps, però separades per un salt qualitatiu important. Així com la primera part transcorre sempre controlada per la paraula justa i la bellesa d’imatges evocadores, la segona s’apunta amb massa facilitat a l’estil del fast-food literari juvenil actual.
Una història que ens dóna moltes esperances de tornar a recuperar una de les millors plomes de la LIJ catalana contemporània.