El genial oncle Anastasi

Conte narrat en primera persona, a través d’un nen de deu anys enlluernat per la figura d’un oncle a mig camí entre científic despistat i inventor estrafolari. Per donar la rèplica als protagonistes, l’autor perfila uns secundaris al servei de l’humor i del ritme que marquen les múltiples peripècies i bretolades. De l’aparent realisme de què parteix, arrenquen situacions improbables fins a arribar al punt àlgid de la fantasia, amb l’aparició d’un ésser mític del folklore escandinau, un trol. Pujadó articula els fets amb saviesa narrativa i amb rigor pel que fa a l’ús de la llengua. L’estil és planer, rotund i no suggereix, sinó que diu. La successió de fets és trepidant i la paraula no es queda curta: el formigueig de la curiositat persegueix el lector. És una història escrita per entretenir i de la qual es desprèn el valor de la unitat familiar. A la llum dels nostres dies, cal dir que hi ha tocs irreverents, políticament incorrectes; es tracta d’una crítica mordaç a l’actitud de la societat al respecte?
Les il·lustracions en blanc i negre s’adapten al text i en reforcen l’humor, com queda palès amb l’expressió del veí davant de cada nou entrebanc, per dir-ho d’alguna manera…
En fi, un conte un punt trencador.