El gos del metro.

Segona aventura d’en Marc i la Meritxell, que, amb el seu avi, es veuen embolicats amb el rescat d’un gos que s’ha perdut en els túnels del metro.
Una vegada més en Joaquim Carbó pren partit per la llengua i els valors. No és tan sols un escriure per fer passar l’estona al lector, hi ha una voluntat de transmissió de valors, en aquest cas, de la riquesa de les coses petites. N’hi ha prou amb un viatge en metro, un avi atrotinat i el bon ofici de l’autor per tenir un inici de vacances amb cua. Amb un discurs sense fissures dóna una sortida positiva a un final que podia ser massa fàcil: la ciutat no és un bon lloc per tenir-hi animals. La narració discorre sense entrebancs amb un llenguatge assequible i acurat. Hi ha poc diàleg però aconsegueix un ritme àgil.
Tot i que l’espai d’acció pot semblar dur, la il·lustradora juga amb diferents formats i tota la gamma d’ocres per donar llum i color als soterranis del metro.