El gos invisible.

El títol ens promet un element màgic i anem avançant, tot i un principi un pèl lent, esperant que el gos invisible entri en acció. A la meitat del llibre, el narrador ens diu que el gos no té cap poder i tot és un estratagema de l’avi per saber si el seu nét sabria cuidar bé un gos. Els grans enganyen el protagonista, però l’autor ens enganya a nosaltres. El relat fantàstic resulta que és una història realista que es mou entre dos temes força coneguts: el nen que vol una mascota i una relació avi-nét. La idea de l’engany és bona, però potser hauria funcionat en un conte més curt on la descoberta del caràcter real del gos fos el desenllaç final. De totes maneres, als nanos amb gos els agradarà el personatge de l’avi perquè acaba sent com un manual vivent de «com cuidar el teu gos».
La il·lustració, realista i de línia clara, se centra en els personatges i ens presenta un avi molt estereotipat. El seu to manyac i l’empatia casa perfectament amb el text.