El gos que corria cap a un estel.

Ja tocava que un editor català es fixés en les obres juvenils de Mankell, en concret en la tetralogia protagonitzada per Joel Gustafson. Aquesta sèrie aparentment és de caire realista encara que, en ser narrada des d’un punt de vista imaginatiu, no seria un error etiquetar-la com a realisme màgic. En aquest primer llibre coneixem en Joel i el món que l’envolta: un poble petit a Suècia, del qual no ha sortit mai, el seu pare separat, dos personatges marginats que acaben sent els seus amics… En Joel és un nen solitari que acaba de fer onze anys i que inicia el pas cap al món dels adults. La novel·la narra la seva vida quotidiana i com intenta posar fantasia als fets habituals, transformar la difícil realitat amb imaginació: un pare irresponsable, manca de recursos… I l’autor intenta crear expectatives des d’aquests paràmetres. Seran petites aventures dins d’aquest marc i les converses amb els amics o el mateix pare les que començaran a donar a en Joel una concepció més adulta de la realitat, la qual s’anirà transformant de mica en mica en els llibres posteriors.