El gripau Estanislau… i altres poemes

El primer poema, «El gripau Estanislau», dona nom a aquest recull de quinze poesies d’animals, de l’entorn més proper, que els infants fàcilment (re)coneixen. A través dels versos (gairebé sempre) rimats, veiem aquest amor que solen professar els infants per bèsties i bestioles, però els animals també poden ser empipadors –ho veiem–, com el mosquit, que acaba esclafat, o els polls, que es fan amos dels cabells dels menuts. En general, hi ha un cert eclecticisme en el to, cosa que ens porta a històries diferents. De fet, de vegades potser s’allunyen de l’univers infantil –llegiu la de l’oca, a la qual li volen arrencar una ploma per escriure poemes d’amor. En qualsevol cas, cada animal té la seva anècdota particular.

D’alguna manera, aquest eclecticisme també s’expressa plàsticament, en la combinació –arriscada– de papiroflèxia, fotografia i dibuix: s’hi percep un descontrol en l’ús de la tècnica mixta, a més d’algunes mancances pel que fa a la factura en tots tres casos, la qual cosa dificulta assolir un conjunt harmònic i ben travat de la pàgina doble, lletra inclosa. Potser és qüestió de gustos.