El jardí d’en Bernat

Pensar en Marianne Dubuc és pensar en llibres il·lustrats per als més petits. Aquesta il·lustradora canadenca va començar la seva carrera en el món de la literatura infantil el 2006, després d’haver estudiat disseny gràfic, i des d’aleshores el seu univers literari i estètic s’ha colat amb força en totes les prestatgeries i biblioteques infantils. El seu llibre Davant de casa meva (Joventut, 2010), publicat originalment per Éditions de la Courte Echèlle el 2010, es va traduir a més de dotze llengües, va ser finalista de diversos premis, tant al Canadà com a l’estranger, i va marcar el començament d’una carrera internacional que es fa lloc, sense necessitat d’empentes, en l’arduós mercat de novetats.

Així, El jardí d’en Bernat, la seva darrera publicació, presenta una història narrativament amable i afectuosa, com són de fet tots els seus relats, on el senyor Gnom, el petit Bernat i la resta d’animalets que viuen sota terra, com ara el talp Pepet, la família Ratolí, el cuc de terra Gael i la formiga Camil·la són els protagonistes absoluts i sense distinció de la trama. A més, «tots són molt feliços. Però, un matí, de cop i volta, sense previ avís, cau una cosa del cel i aterra al jardí».

Amb una al·lusió directa al funcionament d’un ecosistema i les interaccions que s’hi desenvolupen, aquest és un conte optimista sobre la possibilitat evident de conviure en un mateix entorn alhora que tothom s’ajuda mútuament i accepta les limitacions naturals. La clau és, en definitiva, trobar un equilibri entre els interessos i les necessitats de cadascú, un missatge entusiasta explicat amb senzillesa i adaptat al lector infantil, sense allunyar-se d’una certa exigència científica, que concorda deliciosament amb la candidesa plàstica amb què ha seduït els seus nombrosos seguidors.