El jardí promès

El vigent Premi Joaquim Ruyra té com a punt de partida un viatge iniciàtic. El protagonista, Michel Leblanc, un jove periodista agafat en falta pel seu cap, marxa cap al desert per aconseguir el reportatge de la seva vida o fracassar en l’intent. El marc geogràfic en què es desenvolupa aquest viatge és una fictícia Federació Sahariana, compromís entre el desert del mateix nom i l’Àfrica subsahariana. Els personatges apareixen ben caracteritzats i generen l’adhesió empàtica del lector. Tot i la descripció vívida i nítida del desert, amb la necessària adaptació de l’ésser humà al medi (en Michel, a mesura que s’hi immergeix, es despulla de prejudicis) i l’agilitat dels diàlegs, el resultat no acaba de tenir la tensió esperable. Per últim, la col·laboració de personatges del primer i del tercer món, compromesos èticament, en detriment de les grans corporacions per aconseguir el jardí promès no deixa de ser, això sí, un bon desig, però poc probable ara per ara.