El jove que va perdre el nom

Un accident de bicicleta obliga el protagonista, d’entre catorze i setze anys, a emprendre un viatge en busca del nom perdut. Recorrerà Nemòpolis, un espai entre la realitat i la fantasia, i conviurà amb personatges amb ressonàncies mítiques uns, fantàstics uns altres i aparentment reals uns altres. Descobrirà el valor que té per als humans el llenguatge i la memòria.
L’obra és ambiciosa, Nemòpolis com a territori, maquinària d’actuació, i espai paral·lel en la vida quotidiana dels humans és interessant i està ben lligat. Aconsegueix una versemblança acceptable, així com els personatges que poblen aquest espai.
Ara bé, l’obra pesa. Dipositar tota l’acció en un protagonista, que va trobant altres personatges en un diàleg sovint filosòfic, resulta potser insuficient per a qui s’espera una novel·la d’aventures. L’autor, que va guanyar el III Premi de Narrativa Infantil Vicenta Ferrer de Paterna l’any 2005, amb Aiguablava, pot ser un autor interessant si en pròximes obres harmonitza bé construcció amb acció i diàlegs, de manera que la veu del narrador no tingui tant de pes i deixi que els personatges es mostrin.