El lladre de gorres

De l’autora de la trilogia Cor de tinta, Sang de tinta i Mort de tinta —de la qual s’han venut set milions d’exemplars a tot el món— es tradueix aquesta peça breu en què Cornelia Funke construeix un món d’éssers fantàstics que s’entrecreua amb el dels humans. Un bon punt de partida justifica l’encontre i la interrelació entre una fada manaire i un jovenet més aviat tímid, però bona gent: un individu ha profanat el turó de les fades perquè allà el temps no passa i així pot romandre jove per sempre més; la usurpació d’un temps que no li correspon es fa a costa del deteriorament d’aquest univers paral·lel. Per atzar, Otília, reina de les fades, es alliberada pel jove Artur, qui se l’emporta i la cuida —la fada fa uns 15 cm d’alçada–. El conte, ben concebut i ben tramat, relata com el xaval aconsegueix superar certes pors i vergonyes —enfrontar-se als busca-raons dels seus cosins bessons, penetrar en el bosc durant la nit, relacionar-se amb l’Ester, la veïneta que l’atrau—, a la vegada que Otília, amb ajuda dels nois, venç l’intrús i restableix l’harmonia en el seu petit món màgic.