El llapis

Els encenalls d’un llapis, acumulats a terra, fan néixer un primer arbre que, junt amb molts d’altres, tots ben diferents, conformaran un bosc frondós que atraurà tota mena d’animals. L’harmonia es trenca amb la tala dels arbres, que seran portats a una fàbrica que fa llapis de colors. Un cop a la botiga, una nena compra un dels llapis, no per dibuixar un bosc, sinó per fer créixer els arbres talats. En acabar, planta el llapis, tal com va fer el director d’orquestra de Diapasón (Devernay, 2012 [2010]) quan va plantar la seva batuta ara fa tretze anys.

El llapis és l’opera prima de la il·lustradora sud-coreana Hyeeun Kim, és un àlbum sense paraules, és una narració gràfica on la tècnica escollida (el dibuix en llapis) està totalment al servei del missatge, és un relat (dissortadament) circular, és un catàleg d’arbres, és una oda a la natura, és una reivindicació ecologista, és un enaltiment de l’art i la creació, és una història documental (amb un component màgic), és un obridor de consciències i, també, un generador excel·lent de debats. Per exemple, podríem qüestionar-nos sobre el fet d’usar un mitjà, el llibre (fet de cartró, paper i llapis), per defensar els boscos…