El lleó del Rif

Novel·la breu, situada en una cruïlla històrica i geogràfica molt interessant: el moment en què l’Espanya colonial està a punt de perdre les colònies del Rif, al nord d’Àfrica, i les tensions que això genera. El protagonista, un adolescent orfe que viatja amb el seu germà en una expedició científica, viu un seguit de peripècies que l’ajudaran a obrir els ulls al món i a madurar. Sense gran pretensions —i en un centenar escàs de pàgines— Casas construeix un relat amè, entenedor i variat. Potser la primera part del llibre és més original i més treballada pel que fa a l’ambientació, i a partir del nus de l’acció l’autor se centra més en l’aventura, i la narració es fa més tòpica i previsible. La tramoia interna del relat és un punt simplista —la tia de mal caràcter, la desaparició i aparició del germà en el moment oportú, la conversa escoltada per casua-litat— però el conjunt és prou reeixit i el jove lector ben segur que ja des de les primeres pàgines s’identificarà amb en Gaspar, que ens conta la seva aventura en primera persona per uns paratges exòtics i perillosos, però per això mateix seductors.