El llibre de l’hivern.

Malgrat la fatiga que ja causen aquests llibres misteriosos que resten amagats als ulls de la majoria dels mortals perquè contenen secrets que canviarien o haurien pogut canviar el rumb de la humanitat, El llibre de l’hivern és un llibre que es fa llegir.
En Joel, un noi de Bellvitge de 16 anys, no pensa en altra cosa que fugir de casa seva per voltar món. Necessita veure què hi ha més enllà de les edificacions del seu barri i sobretot necessita provar-se, saber on va i per què hi va. És, doncs, una novel·la per a joves amb viatge iniciàtic.
L’estructura del llibre el fa més llegidor: capítols molt curts amb títols molt suggeridors, sintaxi lleugera i tres parts molt diferenciades. Fa la impressió, però, que els protagonistes són uns adolescents com ens agradaria que fossin, no com són en realitat. En Joel pot passar tot un matí escoltant La Passió segons sant Mateu de Bach o les Gymnopédies de Satie; s’interessa pel concepte de sincronicitat i consulta Jung…
Amb tot, si el que l’autor pretén és dir que una altra realitat és possible, benvinguda la fantasia.