El meravellós viatge de Nils Holgersson

El meravellós viatge de Nils Holgersson és un clàssic de la literatura infantil sueca, escrit entre el 1906 i el 1907 per Selma Lagerlöf (1858-1940), una de les autores més reconegudes de les lletres escandinaves de tots els temps. Va ser també la primera dona que va rebre el premi Nobel de Literatura, l’any 1909, i la primera a entrar a l’Acadèmia Sueca.

L’obra està protagonitzada per en Nils Holgersson, un noi entremaliat i mandrós que, a causa del seu mal comportament, és transformat per un follet màgic (donyet, en valencià) en un altre ésser diminut que entén i parla el llenguatge dels animals. A llom d’en Märten, la seva oca mascle domèstica, començarà un viatge per tot Suècia afegint-se a la migració d’unes oques salvatges cap a terres del Nord. Per a en Nils, aquest periple fantàstic es convertirà en un viatge de pas a la maduresa, durant el qual tindrà ocasions per reparar els errors del passat i tornar a casa convertit en una altra persona, i recuperar també la seva mida natural.

En el moment de la seva creació, va ser concebut com un llibre de text perquè els estudiants de primària suecs coneguessin la geografia i la història del seu país. L’autora va escriure’l en forma de narració d’aventures, entreteixint-lo bellament amb l’imaginari nòrdic, els mites, les tradicions i les formes de vida de la població, i oferint un gran desplegament paisatgístic i natural, especialment del món animal. D’aquesta manera, es va convertir en una novel·la llegida per milers de lectors al llarg dels anys i fins avui dia.

Ara, l’editorial Bromera ens en fa arribar una nova versió adaptada al valencià, amb un llenguatge ric (i no exempt d’exigència per al lector no avesat a aquesta variant). L’obra té moments bonics i emotius, i transmet valors universals com la generositat, l’esforç, la superació, el respecte, la valentia, l’amistat, l’amor…, però amb un rerefons moralitzador que cal contextualitzar en una altra època. Tant aquest element com el fet que estigui centrada en la geografia sueca, amb un bon reguitzell de noms i topònims en aquesta llengua, i el fet que la història faci alguns salts narratius bruscs poden dificultar-ne la lectura i allunyar-la del lector actual. Així i tot, pel seu valor literari, val la pena que aquesta novel·la sigui oferta als nens i nenes, però els caldrà un bon acompanyament lector: una opció podria ser la lectura en veu alta per part d’un adult coneixedor de l’obra, que els faci entrar en aquest món nòrdic meravellós des d’una mà (o una veu) més experimentada.