El meu amic Polp

Hi ha llibres que, a mesura que un els llegeix una i altra volta, van guanyant relleu i vas descobrint lectures que, inesperadament, apareixen entre les ombres, i mai més ben dit. El meu amic Polp, una obra rodona a quatre mans, amb la llibretera Aurora Ruá (València, 1969) a la ploma i Daniel García Moragues (Gandia, 1976) al pinzell, publicat per l’editorial independent Lletra Impresa, és un d’aquests llibres que has d’anar observant, tastant i degustant per assaborir-lo plenament.

El protagonista del llibre, un nen innocent i de curta edat, s’espavila per salvar un pop destinat a formar part del saborós plat d’un restaurant. A partir d’aquí s’inicia una bonica amistat entre el pop relatada pel protagonista que, amb una trama lleugera i ben narrada —tot i que peca d’algunes frases excessivament llargues tenint en compte el públic a qui va dirigit—, amb el punt just de complementació amb la il·lustració, ofereix un àlbum on tots els elements hi són tal com toca. És especialment interessant el joc d’ombres que García Moragues suggereix tot demanant l’atenció del lector. Una lectura atenta que ens permet anar més enllà d’allò que a primera vista semblaria talment el reflex exacte del text.

Celebrem que l’àlbum aposti per un cert realisme fantàstic, tan fora del mercat actualment, mogut per la creença que el lector serà prou sagaç per llegir-ne totes les capes. Si hi ha un però és la darrera doble pàgina de l’àlbum, que trenca el relat transmetent la sensació que omple unes pàgines de cortesia amb una proposta d’activitat poc encertada.

Àlbum i altres relats il·lustratsRealismePsicològicaLlibres que experimenten amb la imatgeLlibres que experimenten amb els personatges