El meu avi és un pirata

A qui no el sorprendria descobrir que el seu avi és un pirata? També la Marina es queda desconcertada i incrèdula quan l’avi, àlies Sandokan, se l’endú en una barca de rems a recuperar el Tintorera, el seu antic bergantí, i un tresor amagat en una illa. Per a ella, una noia amb una vida de poble més o menys tranquil·la, comencen dos dies d’aventures al més pur estil dels pirates dels mars del sud. Haver pogut superar les dificultats i haver-se enfrontat a perills impensables li permetrà, en tornar a la «vida real», plantar cara al Gonçal, un noi que li fa la vida impossible a l’escola.

El meu avi és un pirata té l’atractiu de tota novel·la d’aventures que, a més, vol transmetre uns valors positius, com l’autosuperació, la confiança, l’amistat, la generositat, la justícia o la camaraderia, objectiu del tot lloable. La posada en solfa, però, no és del tot convincent. Fa la sensació que s’acumulen tot d’escenes conegudes, tòpics del gènere, i es troben a faltar elements que aportin profunditat en la història. Sense gaire transició, se succeeixen escenaris i situacions per justificar la trama i els personatges, sobretot la vida paral·lela de l’avi en la pirateria clàssica, i això fa que el conjunt no sigui tan versemblant com seria desitjable.

Pel que fa a les il·lustracions en llapis negre de Jordi Zaldívar, s’adeqüen bé a l’ambient de la pirateria i del mar. Especialment suggeridores són les pàgines on apareix el majestuós bergantí.

Finalment, cal esmentar una decisió al meu parer poc encertada en el disseny del llibre: tant en els textos (el títol mateix de coberta) com en els detalls d’il·lustració s’ha fet servir una tinta ataronjada cridanera, fosforescent, que lluny de fer més atractiu el llibre en distorsiona la lectura (fins i tot la dificulta en els textos de les solapes).