El meu avi

El 2022 feia vuit anys de la publicació d’aquest títol a Portugal, però en alguns aspectes és més modern que llibres contemporanis.

En il·lustració, Portugal fa temps que és un referent i un lloc de creació on potser ens hauríem d’emmirallar. És fresc, desacomplexat, cosmopolita; beu de referents africans, llatinoamericans i anglosaxons, creant formes que es mouen bé entre l’aire retro i el que és totalment contemporani. I també ho fan amb els textos, que interpel·len el públic a què van adreçats, no els adults que compren el llibre.

Fixar-se en aquest potencial és el que ha fet Dimoni Pelut, sabent que el llibre fou premiat a la Fira de Bolonya, a l’International Award for Illustration 2014 o a la biennal portuguesa Ilustrarte l’any 2016, tot i que no per això deixa de ser una publicació arriscada i valenta.

Un nen ens narra com és el tarannà del seu avi, un avi molt especial que es pren la vida amb respecte pel temps i pel lleure. Tot i que podem pensar que la història peca una mica de bonisme, l’avi del nen ho fa tot bé en contraposició al seu veí; amb una lectura més acurada veurem que l’avi del nen havia tingut una altra vida, i que ara ha après a ser feliç. 

El que fa Catarina Sobral sense que ens n’adonem és posar tot el pes en el futur del nen i en el del lector. Com es prendrà la seva vida? Com ens la prenem nosaltres? Quin tipus de persones triem ser?

A partir d’un art final digital molt a la moda en el moment en què es van crear les il·lustracions, que imita l’estampació amb molt poques tintes planes i elements icònics, Sobral genera la seva història. L’artista té un gran camí com a dissenyadora gràfica, i es nota. Cal destacar la utilització del fora de camp, que mostra personatges tallats per potenciar la sensació d’espai i la imaginació del lector.

La doble pàgina és un camp de batalla on el plec del llibre fa de frontera entre el veí, el senyor Bernat, model de vida estressada, i l’avi, de vida tranquil·la però excitant. La història de l’avi comença a l’esquerra i la del senyor Bernat a la dreta. Tots dos es creuen quasi al començament, i a totes les pàgines següents el senyor Bernat passarà a estar a l’esquerra com a mostra d’immobilisme, en contrast amb les pàgines de la dreta, amb l’avi, que suposen voler passar pàgina, el futur, l’aventura, etc. Finalment tots dos es tornaran a creuar a l’escala i l’avi i el net descansaran plàcidament a l’esquerra aprofitant les darreres hores del dia mentre el senyor Bernat encara es preocupa per la feina a casa, això sí, amb un bri d’esperança: un cop a la pàgina de la dreta, potser s’adonarà d’on resideix la felicitat.

Tres generacions es troben: és un avís per al més petit? Serà inevitable aquest camí per a ell? Això ho descobrirà el lector, o no. El llibre no alliçona a la manera que malauradament se’ns està acostumant, sinó que ho fa a partir de la lectura i reflexió sobre les paraules i les imatges. I això, entre altres coses, és un dels aspectes que fan bons un àlbum il·lustrat.