El meu nom és un poema

Dues autores ben conegudes en l’àmbit de la literatura infantil que es fa a València escriuen un llibre de poesia per a nois i noies a quatre mans. Benvingudes a l’àmbit de la poesia per a infants, perquè ens calen sempre noves veus que aportin també maneres de dir i de veure la realitat noves. Diu la contracoberta: Sabies que darrere de cada nom hi ha un poema? I això és el que fan: mirar de descobrir quin és el poema que s’amaga darrere de les lletres del nom, convertit en un acròstic per aconseguir-ho.

Setanta noms tradicionals, moderns, la majoria del país, altres vinguts de fora, amb bon equilibri entre noms femenins i noms masculins, generen petits poemes de contingut variat. Combinen escenes de vida quotidiana amb la presència de personatges fantàstics, animals, viatges reals i irreals… sempre plens de llum i d’alegria.  En la majoria dels casos mètrica i rima encaixen i creen l’efecte lúdic que ha de tenir la poesia per a infants. De vegades, però, la rima recorre als diminutius, als finals de temps verbals… és llavors quan sentim que grinyola una mica.

Un inconvenient notable: la majúscula necessària de la primera lletra de cada vers per fer visible l’acròstic pot crear una certa confusió lectora, perquè els joves lectors associen majúscula a inici de frase i no sempre és així. Fa de mal resoldre.