El meu pare és un mafiós

Fent ús d’una primera persona que interpel·la el lector adolescent cercant-ne la complicitat, a la novel·la es narra la peripècia de l’Aleix des del moment en què és agredit en uns lavabos. En un temps narratiu curt, l’Aleix pateix un segrest, descobreix que el seu pare és un cap de la màfia, té la primera relació sexual… i, finalment, la seva vida fa un viratge que justifica l’arrencada: «Em deia Aleix i tenia disset anys. Ara estic mort». A més d’uns títols i uns girs força enginyosos, el que fa de l’obra una lectura entretinguda és el to desenfadat, els diàlegs vius i, sobretot, la riuada d’esdeveniments-imatges. Aquestes eines estan a disposició de la voluntat de connectar amb els joves i les seves inquietuds —desestructuració familiar, sexe, festes, droga…—, però l’autor només n’esgarrapa la superfície, sense estrènyer cap tema i tractant-los amb certa frivolitat. Probablement aquesta era la intenció, però llavors està bé saber el que hi trobarà el lector.