El meu primer Espriu: un poema per a cada estació

No era fàcil apropar als xiquets un escriptor com Salvador Espriu, gran part de l’obra del qual és una reflexió sobre la mort, i més difícil encara, potser, era il·lustrar aquests versos nus, concentrats, sense trair-los ni eclipsar-los amb escenes grandiloqüents o impactants. Tanmateix, Anna Obiols ha seleccionat quatre poemes de Cementiri de Sinera (1946), de Les hores (1952) i del Llibre de Sinera (1960) relacionats amb les estacions de l’any i així ha donat forma al volum; estructura temporal –tardor, hivern, primavera i estiu– reforçada pels motius i el cromatisme de Subi, qui ha creat un personatge solitari –un conillet–, observador discret de l’«Hivern del mar: sol fràgil / damunt platges desertes» o de les hores que «encadenades besen / la sorra molla». Així, delicadament, apareixen alguns dels símbols i llocs característics d’Espriu –el vent, els boscos, els camins, l’aigua del mar–; així, sense estridències, percebem la intensitat –la solitud– en els seus versos.