El misteri de la Casa Folch

Estarem d’acord que les cases majestuoses, abandonades o no, exerceixen una atracció magnètica en la imaginació dels adolescents quan juguen a ser transgressors. Si, a més, les circumstàncies històriques que envolten la construcció ofereixen més ombres que llums, la imaginació es desferma. Així s’esdevé amb en Marc, redactor de la revista de l’institut. Un terratinent sense escrúpols, una txeca anarquista (tribunal sumari), una infausta llar per a orfes durant el franquisme deixen pas, afortunadament, a un centre de menors en l’actualitat. Caldrà la trobada fortuïta (o tal vegada no) de la Janka, una resident amb inclinacions artístiques i passat fosc, i en Marc perquè es desencadeni la recerca de la veritat. Encara que sigui dolorosa.

L’autor, docent de professió, aprofita una història ben travada per parlar de memòria històrica, dels tenebrosos asils infantils de la postguerra (vius en els records dels qui els van patir)… i d’allò sobrenatural. L’aparició que assetja la Janka, identificada amb una nena morta en circumstàncies fosques, durà el testimoniatge d’un antic resident, i també de la televisió més sensacionalista. Molt interessant com s’hi critica la falta d’escrúpols de determinats periodistes.

Només se m’acudeixen un parell de peròs a propòsit d’aquesta interessantíssima novel·la: el lector potser hauria agraït saber alguna cosa més de la Janka, i el desenllaç remet al fonament de sèries televisives com ara Ghost Whisperer (traduïda en el nostre àmbit com Entre fantasmas). Malgrat tot, aquesta novel·la, mereixedora del Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil, no sols entreté, que no és poca cosa per començar, sinó que va més enllà: suggereix i convida a fer-se preguntes.