El misteri de l’espantaocells adormit

Jack l’esquirol, el detectiu protagonista d’aquesta obra, haurà de resoldre la misteriosa desaparició del cor de l’espantaocells. Les pistes no sempre el duran a bon port: ja se sap que les aparences i les idees pre-concebudes poden jugar-nos males passades. Al final, però, resoldrà el cas i podrà asseure’s a l’oficina altra vegada a buidar copes de suc de molsa i rosegar glans sense florir.
Tot i que és un llibre amable, sense sang ni dolents del tot dolents, com totes les novel·les del gènere també té la seva dosi de retrat i crítica de la societat («Al bosc imperava la corrupció com a norma i els delictes s’havien tornat ben legals»). El protagonista sembla tret d’un dels clàssics de la novel·la negra: fatxenda, sense ni cinc, amb confidents als barris baixos i residència en un suburbi de mala mort.
En general, una novel·la de lèxic ric, entretinguda i divertida, sobretot per l’encertat argot del detectiu privat.