El monstre Petarró

El monstre Petarró va obtenir el VIII Premi Internacional Enric Solbes d’Àlbum Il·lustrat Consorci Ribera i Valldigna l’any 2023. L’autor, Paco Cholbi (Xàbia, 1981), explica en una entrevista al Levante que va inventar aquesta història per als seus fills i els seus alumnes de primària, entre els quals el personatge d’en Petarró és molt estimat. El seu objectiu era escapar de narracions didàctiques per crear una història divertida i tendra que, a més a més, s’acostés a temes profunds, com ara alliberar-se de la cultura de la por per entomar la vida amb alegria, tot acceptant-nos tal com som. En acabar de llegir l’àlbum, però, em sorgeixen força interrogants: quins ingredients són necessaris per traduir una història inventada en la naturalitat de la llar en un format d’àlbum il·lustrat? En quins paranys didàctics podem caure malgrat la voluntat d’allunyar-nos-en? Quina és la línia que separa l’enginy de l’humor absurd de la beneiteria?

El monstre Petarró explica la història d’un simpàtic monstre que cada vegada que ha d’espantar un infant es neguiteja i se li escapa una llufa, cosa que, lluny de provocar esgarrifances a la mainada, causa esclats de rialles.
No hi ha dubtes que el recurs pot funcionar d’allò més bé en compartir-lo de manera oral i espontània, com un joc lúdic i ple d’afecte entre adult i infant, però llegida en un format d’àlbum resulta una història edulcorada i superficial, que sembla sumar-se a la tendència ja gastada d’anestesiar qualsevol personatge terrorífic per mostrar-nos la seva «veritable» tendresa. L’objectiu de comunicar una idea profunda no troba els mecanismes adients per complir-se, i es cau en el riure fàcil i en un missatge que potser acontenta als adults per la solució fàcil que ofereix als temors dels més menuts, però que no sembla tenir ni solta ni volta.

Les il·lustracions de Carles Arbat segueixen la línia del text i mantenen la coherència amb la història; són llampants, de colors vius i amb una intenció diluïda d’intertextualitat, ja que representen mòmies, plantes carnívores, l’home del sac i altres monstres recurrents en la ficció. Malgrat la carrera consolidada de l’artista gironí, les imatges produïdes per mitjans digitals no resolen les mancances de la narració.
La tipografia emprada i algun error força molest de la impressió —l’escena en què el mestre li comunica a en Petarró que ja està preparat per treballar— tampoc ajuden a realçar el conjunt.

És indiscutible que l’escatologia és un tema que interessa, agrada i diverteix els infants d’una edat determinada, i pot ser un recurs fabulós sobre el qual construir històries subversives, còmplices i plenes d’humor, però tot plegat ha d’acompanyar-se sempre de la cerca de qualitat literària, plàstica i editorial.

Àlbum i altres relats il·lustratsHumorFantasia