El moviment

Moviment és un substantiu derivat de moure. I justament això és el que pretén en Carles, un professor d’història en un institut de secundària imaginari que entén la professió en clau de vocació i servei a les consciències dels estudiants. L’acció teatral és senzilla i curosament construïda a base de diàlegs generalment curts, en què domina un llenguatge juvenil que, a vegades, resulta un pèl barroer. A partir del visionament d’un documental sobre el ressorgiment de les ideologies d’extrema dreta a Occident, en Carles provocarà un diàleg constructiu entre ell i els seus alumnes amb la finalitat que tinguin un pensament propi, crític i objectiu sobre tot allò que els rodeja com a éssers socials. Els ajudarà a pensar per si mateixos, escoltant els altres i sense l’ús de la violència com a forma d’actuació establerta. Ara bé, els joves són joves i… cal deixar-los que es convencin a si mateixos per tot allò que individualment i grupalment van assolint i assumint com a propi. És el que descobrim al final d’aquest text teatral: en Carles proposa un mode de vida en què tot no és purament blanc o absolutament negre. Hi ha grisos: «Recordeu que val més la democràcia imperfecta que la dictadura perfecta» (p. 111), paraules que sonen com a darrera lliçó vital.

El moviment, premi Gaetà Huguet (2020), és una obra que no deixarà indiferent el jove lector. Tant de bo la publicació de textos teatrals com aquest dignifiqui l’excel·lent feina que Manuel Molins i altres dramaturgs fan en benefici d’un gènere que encara no gaudeix plenament del reconeixement de la crítica i d’editorials que aposten per la seva publicació. Caldrà reconèixer la línia editorial d’Onada Edicions, que, en la seva col·lecció «Maremàgnum», publica des de fa anys textos teatrals com el que ara ressenyem.