El nas de l’àvia

Sovint, el llenguatge dels grans es troba a un nivell diferent del dels petits; per això comentaris com el que fa una veïna, «la Joana té el nas de l’àvia», poden mal interpretar-se. La Joana, que no aixeca dos pams de terra, en sentir-ho es capfica perquè ella no el té, el nas de l’àvia, i decideix buscar-lo per tota la casa.
En clau d’humor, l’autora, i també il·lustradora, d’aquest àlbum mostra l’univers infantil des de la simplicitat —de text i d’imatge. De vegades, sobretot quan es tracta d’un llibre per a infants, n’hi ha prou a contar històries de manera senzilla, sense floritures ni ornaments sobrers. En aquest sentit, aquí, en molts casos sobre fons blanc, en cada pàgina destaca el personatge amb relació als altres elements del relat, la qual cosa facilita trobar el focus narratiu de cada escena i seguir la història sense perdre’s en la immensitat complexa d’algunes composicions que hi ha en altres llibres. Llàstima de nas, però. Tenint en compte que és el centre al voltant del qual gira tota la història, des del meu humil punt de vista no calia dibuixar-lo com una trompa; fa que la protagonista sembli una petita elefanta.