El nen enamorat de la lluna: i com la lluna es va enrojolar

Ja ho diu clar i català a la coberta: «Mira, escolta, canta.» Mirem com el Daniel s’enamora de la lluna i de tant que se l’estima farà l’impossible per pujar fins on és i fer-li un petó a la galta; escoltem la narració del conte de la mà del mateix autor amb una agradable cadència, i sentim l’obra perquè en realitat és també una cantata infantil gràcies a la música d’en Xevi Matamala.
Aquest temps d’escolta és fonamental per copsar la gràcia de l’obra. Els diferents ritmes i cançons, des del rap fins al jazz, fan de la proposta un exercici divertit i sensible per ser compartit.
El que no acabem d’entendre és per què no diu a la coberta «llegeix» si el relat permet una lectura més sintètica amb lletra de pal i una altra amb lletra d’impremta per seguir la narració oral.
L’autor del text és també l’il·lustrador. Amb un traç conservador, té l’habilitat de compaginar el text i les imatges arrodonides amb ritme de compàs binari, mai millor dit.