El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Trobar un bon títol fa molta feina. Tanta com, d’entrada, aconseguir despertar la curiositat del lector. Si, a més, hi posem un pirata amb garfi xatejant en un portàtil –i dibuixat per Oriol Malet–, sembla que agafar el llibre i començar a girar planes és força inevitable.

En aquesta novel·la, el jove Martí Blesa ens explica com li va canviar la vida haver guanyat un concurs que li donava dret a xatejar amb Johnny Depp. Puigpelat, autor del llibre, aconsegueix que la lectura sigui molt àgil, en part perquè farceix els capítols de diàlegs, i en part perquè s’atreveix a utilitzar referents més contemporanis de l’habitual, com són Depp i la sèrie de pel·lícules Pirates del Carib. Aquesta immediatesa i pretesa proximitat amb el lector ens fa semblar versemblants la veu del narrador o la trama. Les considerem versemblants abans de plantejar-nos si ho són, perquè ja ens hem deixat seduir. Malgrat el que pugui semblar, és una novel·la realista que, a part de Jack Sparrow, també inclou una mica de bullying, un pare que marxa de casa i el context actual de crisi i precarietat laboral.

El llibre integra també la figura de Cyrano de Bergerac, un altre personatge amb caràcter fascinant. El més bonic d’El nen que va xatejar amb Jack Sparrow, penso, és que fa venir ganes de regirar la biblioteca, de llegir, fins i tot d’escriure, de recitar, crear. Encara que sigui una mica d’espurna, i encara que no sigui eterna, benvinguda sia.

Guardonat amb el XIX Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.