El pirata bo i l’Illa dels Imperfectes

Com el personatge de la sèrie dels anys setanta Vicky el víquing, el protagonista del llibre és astut i sempre té idees per resoldre les aventures. Però si en Vicky era fràgil i poruc, i la seva intel-ligència contrarestava les seves mancances, l’Èric resulta repel·lent, de tan perfecte que se’ns presenta (corejat a bastament pels «Molt bé, fill meu» dels seus pares). La paradoxa és que el nen perfecte vol demostrar, per reeixir en el seu pla, que ningú no és perfecte. Aquest és el missatge, tan políticament correcte com insistent: ser vell, o tenir algun defecte físic, no ha de ser motiu per ser exclòs de la societat. La trama és previsible i hi ha força incongruències, com ara que els avis no sàpiguen fer melmelada (no eren definits pàgines enrere com «un pou de saviesa, experiències i coneixements?»), o que es vengui peix als pescadors (!). Les escenes suposadament «gracioses» no acaben de reeixir (pàg. 45, 52), i els noms pequen de manca d’imaginació: Malapeça, Pocapena… Exceptuant el rostre de l’avi Jaume, que sembla el retrat d’algú autèntic, tota la resta de personatges estan dibuixats de forma plana, per bé que l’il·lustrador els dota de més identitat que el narrador mateix.
Finalment, convindria una revisió tipogràfica: totes les paraules amb ela geminada en porten tres.