El pirata bo

«Doncs seré un pirata bo!», aquesta primera frase és tota una declaració d’intencions, no sols del jove protagonista, sinó també de l’autor. I és que l’Eric, fill de pirates, no vol seguir el camí dels seus progenitors: no vol robar sinó viatjar, conèixer món i fer amics. L’aventura, però, vindrà de la mà d’un robatori i serà l’Eric l’encarregat de donar un viratge als esdeveniments.
D’històries de pirates se n’han escrit moltes però, si els ingredients de l’imaginari piratesc es combinen amb saviesa i s’hi afegeixen tocs originals, l’èxit està assegurat. És el cas d’El pirata bo, on la dosificació dels elements de la pirateria –illes, tresors…– troben el contrapunt en valors com la generositat, la solidaritat i l’amor per la natura i els llibres.
La narració, de ritme àgil i to desenfadat quan no divertit, ve acompanyada d’unes simpàtiques il-lustracions, en les quals sobretot destaquen l’expressivitat dels personatges i la fidelitat al text. Un llibre de bon llegir, tot i que les il·lustracions si haguessin estat en color li haurien afegit atractiu.