El pitjor equip del món

Primera novel·la per a infants de Blanca Bravo, que és autora d’algun assaig i alguna novel·la per a adults. A El pitjor equip del món aborda un tema necessari, la pràctica d’un esport tan comú com és el futbol i especialment la manera o actitud amb què es practica. Posa la veu en boca de dos infants que juguen en equips diferents, i representen dues maneres radicalment oposades d’abordar l’esport, amb un esperit i uns objectius ben diversos: un d’ells és anomenat el Millor i el seu objectiu principal és guanyar i destacar per sobre la resta, i l’altre, en Pauvebaixabé, que juga per passar l’estona i fer pinya en l’equip de què forma part, i que és alhora un grup d’amics, cadascun dels quals amb unes característiques particulars.  

Tot i que l’equip d’en Pauvebaixabé té importància en el relat, el títol és un pèl enganyós, ja que el focus se centra principalment en els dos protagonistes –personatges força estereotipats– i la relació que s’estableix entre ells. Ambdós representen dos models extrems de com agafar-se l’esport, amb l’objectiu, massa evident per part de l’autora, de comunicar uns valors, una manera d’actuar. La intenció és lloable, i ofereix diversos fils per a un debat profund i interessant en un grup classe, però el missatge és massa clar i un pèl tendenciós, cosa que s’observa en dos aspectes clau: l’exageració i la contraposició de les dues postures, però sobretot en el fet que l’autora prengui partit de forma clara per una de les opcions.

Per altra banda, s’aprofundeix i es dona tanta visibilitat a les actituds dels dos protagonistes que en els moments que la pilota comença a rodar la descripció del joc, al llarg de la història, es mou tan sols per la superfície i la seva versemblança es mostra irregular.