El planeta dels Caps Florits. Els lliris vermells de l’àvia Tilín

Que la il·lustració d’aquest àlbum és la part important, ho han tingut clar els editors en destacar el nom de Pilarín Bayés per sobre del de les escriptores. No es tracta tan sols del gran espai dedicat a la il·lustració, ni del seu reconeixement, sinó que l’estil detallista i naïf de Bayés pot ser l’únic motiu per adquirir el llibre. El contingut està carregat de «bones intencions» -ben explícites a la Guía Didàctica- i això és el seu principal defecte. Quan els adults llegim: ho fem per obtenir plaer, o per «treballar els valors»? I quan volem que els infants s’aficionin a llegir, per què els insistim tant en les «actituds positives»? L’«exotisme» d’uns personatges d’un altre planeta, l’únic tret dels quals és que els creixen flors al cap, no és suficient per passar-s’ho bé. L’excessiu nombre i la irrealitat dels seus noms més aviat despista el lector, el qual, si té set anys, es perd en la nomenclatura i, si en té més, no connecta amb l’argument per l’obvietat i la manca d’aventures (s’emprèn una expedició per trobar un remei… que finalment es compra en un mercat). Haver de llegir buscant «les virtuts guaridores de l’a-fecte» no té gràcia. Per què no deixem que sigui el lector qui trobi el que li sembli?