El primer llibre que vaig llegir tot sol

Gabriel García del Oro presenta un llibre per a joves lectors –a partir de nou anys– a mig camí entre el conte i la novel·la per a joves, encara que amb una extensió i complexitat argumental considerable. Per desenvolupar el text recorre a un tòpic literari força habitual en la literatura –i especialment en la literatura infantil i juvenil–, això és: els personatges dels llibres tenen vida i interactuen entre ells quan els humans són absents i no els poden veure. Aquest recurs –que a vegades es fa amb joguines i altres amb personatges de llibres– ha estat usat amb més o menys fortuna per escriptors i guionistes, tant per escriure llibres com per fer pel·lícules o per conrear altres arts (musicals, òperes, ballets, etc.). Recordeu, si no, El soldadet de plom, Trencanous i el rei dels ratolins, Toy Story, etc.

En el cas que ens ocupa, es tracta del primer llibre que llegeix un nen sol, i la història fantàstica paral·lela que viuen els personatges és un relat de fantasia semblant al de les rondalles meravelloses, amb prínceps, dracs, etc. A destacar el personatge més mòbil de tots, que és el punt de llibre, que pot anar d’un volum a l’altre. La història juga constantment a combinar la narració realista del nen que llegeix amb les situacions fantàstiques que s’esdevenen entre els personatges del llibre, fent una mena de joc metaliterari. A la narració, escrita amb ofici, l’acompanyen algunes il·lustracions de colors vius que aporten lleugeresa al text i que sempre es refereixen a la història fantàstica.