El príncep del cabàs.

Els reis de Blavària es volen jubilar i necessiten triar hereu entre els seus fills. Teodor, per preparar-se, viatjarà pel regne per conèixer de primera mà la situació en què viuen els seus súbdits, mentre que Calixta preferirà no moure’s de palau i no pensar en res més que no sigui ella mateixa. L’autora recorre a recursos que ja ha utilitzat en altres ocasions pel que fa als trets definitoris dels seus protagonistes (solidaris, neorurals, defensors de la natura i del patrimoni) i al lloc on s’ubica la història (Pedreix recorda l’interior de Castelló, d’on és l’autora). Tot i tractar-se d’un text escrit amb correcció i de bon llegir, la història no acaba de funcionar per la poc creïble convivència d’elements que podríem considerar clàssics (un regne, un príncep, una lluita pel poder) amb d’altres molt actuals i més propers al nostre dia a dia, que pretenen captar l’atenció del lector jove (els mitjans de comunicació, els ordinadors o les operacions de cirurgia estètica).
Els dibuixos de Mabel Ramos, ben lligats al text, fomenten aquesta confusió i incertesa.